cocolilo

Un dels millors records de la meva infància és l'estiu. Tot just quan acabava l'escola, m'embriagava pensar que tenia per davant quasi 3 mesos de vacances... Més extraordinària resultava l'etapa de secundària: els instituts no obrien les portes fins a l'octubre, i aquells setembres solitaris, suaus i d'un blau intens, foren especials.

Eren dies d'arrebossar-se a l'arena de la platja, de caminar descalça, de persecucions de nines contra nins en bicicleta, de construir cabanes, d'estar en remull durant hores observant el fons de la mar, de pentinar-se per anar a prendre un gelat, d'afrontar la calor dels migdies, d'ensumar l'olor de terra banyada durant les tempestes de l'agost, d'ajudar a les feines de la casa, d'assaborir els plats cuinats per ma mare, etc., etc. Eren dies sense programació i sense rellotge. Cada matí anunciava un caramull d'hores buides d'objectius i plenes d'imprevistos. Era viure el dia a dia. Eren dies lliures!

Els infants d'avui dia, tenen ocasió per descansar dels hiverns cronometrats? L'estiu neix i acaba tan pautat i mil•limetrat com els mesos anteriors. Els apuntam a tallers, campaments, escoles d'estiu, cursos i un llarg etcètera. En la pugna per la conciliació amb el nostre quefer professional, no ens queda altre remei. En lloc de canviar el ritme frenètic dels adults, hem obligat els nostres fills a adaptar-se al nostre calendari anual: un mes de vacances d'estiu i gràcies! Això, sense comptar que, a Mallorca, la temporada turística té fermades moltes famílies. És urgent flexibilitzar el món laboral.

De vegades, també, els pares i mares pecam per tenir una mentalitat massa productiva: tenim por que els menuts perdin el temps. Començam a fixar finalitats concretes (que aprenguin idiomes, que no perdin el ritme escolar, que facin nous amics, etc.), i oblidam que els records i la vivència de l'embat a la pell, el glop d'aigua fresca o la mirada atenta de la padrina asseguda al balancí són els ressorts que fonamenten la nostra vida.

S'ha perdut l'esperit genuí de les vacances: dies de temps lliure, de no-oci, de repòs. Un temps necessari per buidar-se, per depurar-se, per renovar-se, per sentir-se. Un temps per retrobar-se amb els que ens envolten i per mimar les relacions familiars. Un temps per perdre el temps. Moments vitals que ens ajuden a afrontar cada cicle de responsabilitats, esforços i exigències que sorgiran amb el nou curs, tant a petits com a grans.

Intentem garantir moments de vacances reals. Si hem de treballar, organitzem-nos amb familiars, amistats i persones amb els quals els nins tenguin vincles. Seran importants les hores que compartirem amb ells acabada la feina: procurem que siguin diferent a les dels dies que van a escola. Aprofitem per estar a espais oberts, a l'aire lliure. A Mallorca tenim un caramull de platges que ens conviden a passar dolços capvespres i a sopar de picnic les nits de lluna plena.

Bon estiu!

Catalina Mas, pedagoga. Artículo publicado en la revista cocolilo verano 2008.